dijous, 28 d’octubre del 2010

Valoració reactiva d’una sentència.



Partim de l’axioma que el dret no pot regular allò que no és admès per la societat. Seria del tot inversemblant que es reguli que l’aigua no baixi per les conques, que no existeixi la gravetat, o s’obligui que la gent camini de quatre grapes i no a peu dret. Tampoc es pot regular allò que hom pensa o parla; si a mi em van parir, bressolar i parlar en català, no poden evitar que pensi en català i aquest estigma el tindré per tota la meva vida. Sempre hauré de traduir del català al castellà, del català al francès i amb més ajuda, per dominar-lo menys, a l’anglès, que són les llengües, que amb major o menor fortuna puc copsar. La mateixa cosa entenc els deu passar als nascuts i educats en altres llengües.
Ara bé, hi ha partits i en concret el Partit Popular i Ciudadanos que amb el tema de la defensa del presumptament malmès castellà a Catalunya, han trobat un filó per esgarrapar vots, i de passada, distreure la gent dels principals temes cabdals, com són les crisis financera i política i l'enquistada corrupció, de la que en son principals implicats i sospitosos.
El TSJC (la justícia si que és una de les coses que es regeixen pel principi d’unitat jurisdiccional) ha sentenciat contra la prevalença del català a l’Ajuntament de  Barcelona i al de Lleida, atenent unes impugnacions formulades pel Partido Popular i Ciudadanos, que anuncien que n’hi haurà més.  Atenent que el mot “prevalença” no exclou el respecte a d’altres llengües i no te res a veure amb el d’”exclusiu”, que no és el cas,  entenc que estem davant d’una ofensiva anticatalana amb tots els ets i uts, de cara a les properes eleccions.
També a les Corts Valencianes, ahir els senyors del PP van marejar la perdiu, per consensuar la presumpta intromissió de la Generalitat Catalana amb la dolosa intenció d’usurpar icones valencianes, com les Falles i d’altres, en un embolica que fa fort.  El representant del Bloc Nacionalista Valencià, senyor Enric Xavier  Morera hi va posar el contrapunt sarcàstic, quan va ridiculitzar-los demanant que també reclamessin davant del Govern Alemany el fet que s’hagin apropiat  de la paella i la cuinin amb “chorizo”...Potser no era la seva intenció, però molts dels representants del Partit Popular es podrien sentir al·ludits pel comentari en la seva qualitat de destacats sospitosos de les corrupteles més sonades.  
Aquestes invocacions de la dreta –cada vegada més extrema- a la paranoia popular i a la desunió entre els pobles son d’una irresponsabilitat i una manca d’escrúpols de la que algú hauria de respondre algun dia.
Totes aquestes coses, mentre acomiadem a en Joan Solà, m’emprenyen  força.  
   

8 comentaris:

  1. La irresponsabilitat i la manca d'escrúpols és el que els defineix. Mai els passa factura la història, perquè la "sinrazón" és un vertigen que atrau a una inabastable colla de ganduls i lladres. A més, quan la fan ben grossa -Franco, Hitler, etc.- sempre hi són els demòcrates progressistes per a tractar-los com mai varen fer ells amb els altres, és a dir, com a persones amb drets inalienables. Salut.

    ResponElimina
  2. Aquest allau vertiginós que ens arrossega ens pot dur a temibles conseqüències. Aquest "marejar la perdiu" permanent és francament asfixiant. Si s'admeten a tràmit totes les denúncies ja cal que ens calcem per discórrer per aquest món tan intrincat de la justícia i tan allunyat de la realitat quotidiana.

    ResponElimina
  3. Tot aixó ja cansa Ramón, aquesta tropa han perdut la vergonya i no es molesten ja en dissimular, van per feina, o sia per nosaltres. L'ombra d'Aznar es allargada i tossuda.

    ResponElimina
  4. Vicicle,
    A mi el tema em té una mica fart: Se’n aprofiten amb intenció de treure’n benefici polític; ens fan passar pel que no som. I encara ens donen lliçons de democràcia, doncs equiparen nacionalisme amb la dreta extrema intolerant, quan els intolerants ho són ELLS, per activa i per passiva. Tens raó amb la teva observació: els antidemocràtics es mouen com el peix a l’aigua en democràcia.

    ResponElimina
  5. Es ben cert, Maite. Van burxant i burxant. A Catalunya han obert dos fronts: fer victimisme amb l’espanyolisme, amb la llengua, els toros, apel•lant als sentiments de la gent emigrada i posar el dit a la nafra de la xenofòbia.
    L’acte de substituir el debat polític pels tribunals de justícia és una greu desafecció per la democràcia que ens mostra el llautó intolerant del que està feta aquesta gent, i és una de les principals causes del desencís i la desafecció, i els fan un galdós favor corporatiu a la gent del poder judicial, on hi ha, com a tot arreu, gent de tota mena, alguna molt ferma.

    ResponElimina
  6. Francesc,
    És l’ombra de l’Aznar, que és hereva del franquisme. Aquesta gent que invoquen el text normatiu de la Constitució mal feta del 1978, com un llibre sagrat, van ser els mateixos que en el seu dia no el volien. Com diu en Vicicle, fan servir la democràcia per aprofitar-se’n. “Yo estoy en política para forrarme” se li va escapar a un de notable (en Zaplana), que encara va donant lliçons de democràcia per la València espanyolitzada.

    ResponElimina
  7. La dreta vol guanyar als tribunals allò que és incapaç de guanyar a les urnes. Caldria que estiguessim preocupats seriosament, fins i tot l'esquerra espanyola i espanyolista que, de moment, intenta beneficiar-se dels rèdits de l'anti-catalanisme. Bon cap de setmana, tanmateix.

    ResponElimina
  8. Cert, Clidice, i això no és ser demòcrata ni creure-hi. Sembla ser que amb l'anti-catalanisme hi pugui sucar tothom. Ben cert. Un bon cap de setmana.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog